Qant la Douch'Aura S'amarcis

Qant la douch'aura s'amarcis,
el fuoilla chai de sul verzan,
e l'aucel chanjan lor latis,
ez ieu de sai sospir e chan
d'amor qim ten lachat e pres,
q'ieu anch no l'hagui en poder.

Lass! q'ieu d'amor no hai conquis
mas can lo trebaill e l'affan;
ni res tan grieu nos convertis
com fai cho q'ieu vauc desziran;
ni tal enveia nom fai res
con fai cho q'ieu non puosc haver.

Per una joia m'esbaudis,
fina, q'anch ren no amei tan;
qant son ab lei si m'esbaïs
q'eu noill sai dire mon talan,
e qant m'en vauc vejaire m'es
qe tot perdal sen el saber.

Tota la gencer q'anc hom viz
encontra lei no prez un gan;
qan tot lo siegles brunezis,
delai on il es si resplan;
Dieu prejarai q'anquar lam des,
o qe la vei'anar jaser.

Totz tressaill e bram e fremis
per s'amor, dormen e veillan;
tal paor hai q'ieu mesfaillis,
no m'aus pessar con la deman;
mais servir l'ai dos ansz o tres,
e puois be leu sabran lo ver.

No muor ne viu e no guaris,
e mal non sen e si l'hai gran,
qar de s'amor no soi devis;
no sai si ja l'haurai ni qan;
q'en leis es tota la merces
qem pod sorzer o deschaszer.

Bel m'es qant il m'afolletis,
em fai badar, en vau muszan;
de leis m'es bel si m'escharnis,
om gaba derers o denan;
q'apres lo mal me venrral bes
be leu, s'a leis ve a plaszer.

S'ella nom vol, volgra moris
lo dia qem pres en coman;
hai lass! tan soavet m'aucis
qan de s'amor mi fesz scemblan;
qe tornat m'ha en tal deves,
qe nuill autra no voill veszer.

Totz cossiros soi e jaucis,
qar s'ieu la doptei o la blan,
per lei serai o fals o fis,
o dreichurers o ples d'enjan,
o totz villa o totz cortes,
o trabaillos o de leszer.

Mais cui qe plaja o cui qe pes,
elam pod, si's vol, retener.

Cercalmont ditz: greu er cortes
hom qe d'amor se desesper.
Translation: 
Language: 
Rate this poem: 

Reviews

No reviews yet.