Ges per lo freg tems no m'irais,
anz l'am tan com fauc la calor,
c'atressi puesc aver d'amor
en ivern bon' escharida
com lanquan verdejon li plais -
e n'aten bon' eschauzida,
pos lieis plai que mos digz acueill,
que per autra mais no s'esjau
mos cors, ni a benanansa.
Cuidatz vos doncx qu'ieu sia gais
per fueilla, si-s par, ni per flor,
ni plus iratz si-l fregz ventz cor ?
ni quan vei gent acropida,
que amon tan com dura Mais,
e-n faun us jorns esbruida,
puois deschazon quan chai lo fueill ?
E-ill fin remanon, e-ill vassau
cui fin' amistatz enansa.
Pero pro n'i a de savais !
—qu'anc hom segle no-n vi meillor
si tot s'en fan maint blasmador—
e cel que bon pretz oblida
sembla-m fols, que l'autrui abais ;
et es razos deschauzida
qu'om veia-l pel en l'altrui ueill,
et el sieu no conois lo trau,
per la foudat que-l sobransa !
Ges aquela foudatz no-m pais,
anz n'am mais lo pro que l'honor,
e-l celar que-l saber plusor,
que fols es qui jangl' e crida
de domna, ni s'en fenh trop gais ;
e tenc l'onor per delida ;
e mou de foli' e d'orgueill
aicel q'en vol blasme ni lau,
ni bruich de fol qui-s bobansa !
Tant es mos jois fis e verais
e granz, q'anc hom no l'ac major,
que de domnas am la gensor,
que m'es tant fort abelida -
e s'ill vol, si m'am o s'en lais,
ieu l'amarai, a ma vida ;
s'ill nonca se vol, eu m'o vueill
que d'aitan puesc tenir la clau
se plus non ai d'aondansa.
Tot jorn perpren e-m creis e-m n'ais
us rams de joi plens de doussor
que m'a partit d'ir' e de plor,
e-m chapdela si e-m guida,
q'en als no-m sojorn ni engrais
ni ai m'amor establida ;
e qui q'en parle ni-n janglueill,
us no sap via ni esclau,
ni on mos cors plus balansa.
Bella domna, no-us si' esmais,
car no ve de vostr' amador ;
qu'ieu sui chai, ses cor trichador,
que ja non farai faillida
vers vos, on qu'ieu m'an ni m'apais,
qu'autr' amors m'es avelida ;
e sui totz vostres, si com sueill,
e, si no vos vei ni no-us au
ades n'ai al cor membransa !
anz l'am tan com fauc la calor,
c'atressi puesc aver d'amor
en ivern bon' escharida
com lanquan verdejon li plais -
e n'aten bon' eschauzida,
pos lieis plai que mos digz acueill,
que per autra mais no s'esjau
mos cors, ni a benanansa.
Cuidatz vos doncx qu'ieu sia gais
per fueilla, si-s par, ni per flor,
ni plus iratz si-l fregz ventz cor ?
ni quan vei gent acropida,
que amon tan com dura Mais,
e-n faun us jorns esbruida,
puois deschazon quan chai lo fueill ?
E-ill fin remanon, e-ill vassau
cui fin' amistatz enansa.
Pero pro n'i a de savais !
—qu'anc hom segle no-n vi meillor
si tot s'en fan maint blasmador—
e cel que bon pretz oblida
sembla-m fols, que l'autrui abais ;
et es razos deschauzida
qu'om veia-l pel en l'altrui ueill,
et el sieu no conois lo trau,
per la foudat que-l sobransa !
Ges aquela foudatz no-m pais,
anz n'am mais lo pro que l'honor,
e-l celar que-l saber plusor,
que fols es qui jangl' e crida
de domna, ni s'en fenh trop gais ;
e tenc l'onor per delida ;
e mou de foli' e d'orgueill
aicel q'en vol blasme ni lau,
ni bruich de fol qui-s bobansa !
Tant es mos jois fis e verais
e granz, q'anc hom no l'ac major,
que de domnas am la gensor,
que m'es tant fort abelida -
e s'ill vol, si m'am o s'en lais,
ieu l'amarai, a ma vida ;
s'ill nonca se vol, eu m'o vueill
que d'aitan puesc tenir la clau
se plus non ai d'aondansa.
Tot jorn perpren e-m creis e-m n'ais
us rams de joi plens de doussor
que m'a partit d'ir' e de plor,
e-m chapdela si e-m guida,
q'en als no-m sojorn ni engrais
ni ai m'amor establida ;
e qui q'en parle ni-n janglueill,
us no sap via ni esclau,
ni on mos cors plus balansa.
Bella domna, no-us si' esmais,
car no ve de vostr' amador ;
qu'ieu sui chai, ses cor trichador,
que ja non farai faillida
vers vos, on qu'ieu m'an ni m'apais,
qu'autr' amors m'es avelida ;
e sui totz vostres, si com sueill,
e, si no vos vei ni no-us au
ades n'ai al cor membransa !